dissabte, 8 de juny del 2013

"Tot el món ho ha vist"


“Tot el món ha vist que  Erdogan i la seva policia  són autoritaris i intolerants”., assenyalava Güven Gürkan Öztan, professor de relacions internacionals de la Universitat d’Istambul. (Diari Ara, dijous, 6 de juny de l 2013, pg 12)

El món ho ha vist a través dels telenotícies, els articles i fotos dels diaris, però cada vegada més el món sobretot ho veu a través de la xarxa d’Internet.  

La “primavera àrab,” Tunísia, Egipte, Bahrein, Síria, Líban, Algèria, Mauritània, Aràbia Saudita, Oman, Sudan, el Iemen, Jordània, països molt diferents, amb processos gens homogenis, però amb un denominador comú : aconseguir viure en democràcia i millorar les condicions de vida dels pobles. Podem considerar que la generació de les xarxes socials ho ha fet possible encara que només sigui utilitzant la xarxa  com una eina per poder comunicar i difondre uns fets en uns països on la llibertat d’expressió s’enfronta amb greus problemes.


                                                                         Foto d’AP, Ben Curtis.

Tot va començar amb la immolació del jove venedor Mohamed Bouazizi a Túnez. Els mitjans tradicionals ho van difondre per tot el món, però va ser la gent jove ( i sobretot els més joves) els que van dedicar més temps a aconseguir una més gran difusió i convocar més i més gent a participar-hi. Ho van fer  a través de les principals xarxes socials, Facebook i Twiter.  http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=44481

Després va passar el mateix a la Plaça Tahrir de El Caire, Bahrein, Síria....A casa nostra també en tenim d’exemples i, en tots el casos, les manifestacions no han sigut convocades per cap partit polític ni pertanyen a cap organització determinada, només responen a una convocatòria ciutadana convocada a través de les xarxes socials com Twiter i Facebook.



És important que tot el món ho vegi i les xarxes socials han servit per a denunciar la brutalitat policial contra els manifestants a través de fotografies penjades pels internautes, però a mi em sembla que sobretot és important trobar una escletxa per on les idees i els fets es puguin donar a conèixer en països on la llibertat d’expressió és minsa, (i en els altres també). Facebook i Twiter hi juguen un paper molt important.





divendres, 7 de juny del 2013

Reflexions sobre el capítol IX, “close reading”, de la tesi doctoral de Raine Koskimaa sobre la literatura digital.

En aquest capítol Koskimaa ens presenta l’hipertext de la mà de Nelson (Literary Machines - Projecte Xanadu) i la importància que aquest acorda a la relació entre hipertext i literatura i el fet que l’hipertext permet una literatura instantània.

A continuació l’autor s’endinsa en l’hipertext de ficció amb una relació de les principals obres esdevingudes un clàssic.

Remarca l’autor el fet que al començament dels 80, els autors que es van interessar per l’hipertext de ficció es van haver de confeccionar ells mateixos els programes que necessitaven, com per exemple Stuart Moulthrop. Aquest autor va crear el seu propi sistema hipertextual i el va utilitzar en la seva versió hipertextual de El jardin de los senderos que se bifurcant de Borges, que va titular Borges’ Garden.

Al 1982 la companyia de sofware Eastgate Systems desenvolupa el programa Story Space. Les primeres obres es consideren clàssics :Afternoon (1987) i Twilight (1997) de M. Joyce, Victory Garnde (1993) de S. Moulthrop i Patchwork Girl (1995) de S. Jackson.



Eastgate continua publicant. En la nova hiperficció hi predomina el multimèdia .

Afternoon. A Story publicada el 1987, amb múltiples camins de lectura i una densa xarxa d’interconexions, és considera com l’Homer de l’hipertex de ficció.

L’autor fa una exhaustiva descripció d’aquesta obra, demostrant que la literatura hipertextual va més enllà d’un simple canvi de suport del llibre tradicional. L’escriptura hi és fragmentaria, no segueix les regles de la retòrica tradicional. El lector es troba davant de decisions com : quin enllaç seguir? Com saber en quin punt de la història ens trobem? L’autor ha de saber com guiar les eleccions del lector.


Em pregunto si el lector lineal i el lector de l’hipertext experimenten el mateix plaer al moment de la lectura d’una novel·la tradicional i d’una hiperficció. En principi l’hipertext allibera al lector de la retòrica clàssica, de la linealitat, li dona llibertat. Potser el lector d’hiperficció troba més plaer en l’exploració de formes noves que en el plaer de la lectura en si mateix.

dimecres, 5 de juny del 2013

Anàlisi lexicomètrica:

1.- seleccionar un blog de feminisme:


al fer la recerca d’un blog de feminisme a traves de l’eina google m’han sortit varies opcions i he triat aquest perquè era, segons el meu criteri, el més genuïnament feminista.

2.- fer la seleccio de tres textos d’aquest blog:
He seleccionat tres articles que tot i estar escrits tant en castellà i català, tenen un tema en comu: el burka.
Fa poc a la meva ciutat, Lleida, hi ha hagut polèmica arrel de la decissió de l’alcalde de prohibir l’ús del burka en els llocs oficials. Al ser un tema d’actualitat i que m’és proper he volgut escollir-lo per fer-ne l’anàlisi lexicomètric.




3.- fer l’anàlisi usant el programa concordance i eliminar les paraules que no són significatives: conjuncions, articles...

Per aconseguir el programa hem anat a la segúent web:
  
4.- seleccionar totes les paraules que es repeteixen més de dues vegades i calcular el percentatge:

2876 paraules en els tres aricles

Paraula
Nombre de repeticions
Percentatge

MUJERES
18
0,62586926
DONES
15
0,52155772
BURKA
9
0,31293463
CIUDADANOS
8
0,27816412
LIBERTAD
7
0,2433936
RIBAS
7
0,2433936
BURCA
6
0,20862309
NIQAB
6
0,20862309
RELIGIOSA
6
0,20862309
CASA
5
0,17385257
PARLAMENT
5
0,17385257
POLÍTICA
5
0,17385257
SENYORIES
5
0,17385257
HOMBRES
4
0,13908206
LLEI
4
0,13908206
MUSULMANES
4
0,13908206
PARLAMENTARIOS
4
0,13908206
POLÍTICOS
4
0,13908206
PROHIBICIÓN
4
0,13908206
PROPUESTA
4
0,13908206
SITUACIÓN
4
0,13908206
CAP
3
0,10431154
CASC
3
0,10431154
CATALUÑA
3
0,10431154
DEFENSA
3
0,10431154
DERECHOS
3
0,10431154
DRETS
3
0,10431154
FORMA
3
0,10431154
GRUPOS
3
0,10431154
LEY
3
0,10431154
OBLIGADAS
3
0,10431154
PP
3
0,10431154
PROHIBIR
3
0,10431154
PROTECCIÓN
3
0,10431154



Les paraules que més és repeteixen són “mujer” i “dona”. Juntes surten un total de 33 vegades que seria un 1,1% del total.

L’altra paraula que més es repeteix és “burka”, 9 vegades que representaria un 0,3%, però també trobem la paraula “burca” 6 vegades més, depenent de si el text era en català o castella. Juntes sumen 15 vegades que representa un 0,5% del total. Després també podem observar que la paraula “Niqab” es repeteix 6 vegades i si fem un anàlisis més exhaustiu podem observar que sempre que s’escriu en un text la paraula “Niqab”, al cantó hi té escrit la paraula “burka” o “burca”.

“imposición del burka y del niqab”
“anatemicen el burka, ni el niqab”
“No heu observat que una dona amb burca o niqab”

“Ciudadanos” es repeteix 8 vegades. Però resulta que si està escrit amb c majúscula fa referència al partit Ciutadants per Catalunya (5 cops) i en canvi, si la c es minúscula, és un nom comú (3 vegades en total).
Passa exactament igual amb la paraula “libertad”. Surt 7 vegades però pot fer refèrencia a la “ley orgànica de Libertad”, dues vegades o al nom, 5 vegades.
  

diumenge, 2 de juny del 2013

Apunts sobre “El lenguaje e Internet” de David Crystal.

Les llengües vives estan en continua evolució, paraules i expressions que s’arraconen i acaben morint perquè ningú les utilitza i d’altres que neixen fruit d’una necessitat o per plasmar un pensament  canviant. Potser algunes d’aquestes paraules noves ajudaran a canviar, al seu torn, una determinada manera de pensar.
El segle XX, i els pocs anys del XXI, han vist el naixement d’un nou llenguatge creat en la xarxa d’Internet, la ciberparla  (Netspeak), que David Crystal analitza en el seu llibre “El lenguaje e Internet”.

La influència i moda de la Netspeak ha saltat fora de la xarxa:






Segons l’autor la Netspeak comparteix característiques  amb la oralitat i l’escriptura, però en comparteix més amb l’escrit que amb l’oral. El llenguatge oral, cara a cara, pel fet de que hi ha la presencia de les dues, o més, persones que parlen, ofereix la possibilitat d’adaptar-se en tot moment al que es vol dir. Això és un avantatge sobre l’escriptura  però els errors, una vegada pronunciats, no es poden esborrar de la memòria dels qui els han sentit. En canvi  el llenguatge escrit es pot reformular.
En el llenguatge parlat els gestos, les onomatopeies… ajuden a una major comprensió i el llenguatge escrit s’ha hagut d’anar adaptant  de manera que podem  transmetre el nostre coneixement gracies a la grafia que compensa la pobresa de l’escriptura  en relació a la seva capacitat per expressar els sentiments : (esquemes, gràfiques), somriures :-)  tristesa :-(  fer l'ullet %-)  està confós :-]  sarcàstic B:-) 



Crystal ens diu que a Internet trobem diverses produccions lingüístiques  amb característiques que els hi son pròpies però també presenten punts en comú que defineixen la naturalesa del Netspeak. Es centre en :
Els e-mails, carta i conversa a la vegada però les característiques principals són les de l’escrit, sobretot si són correus formals.
Els chats, grups sincrònics i asincrònics, l’objectiu dels quals no és intercanviar informació sinó donar les seves impressions i els fòrums on el tema tractat és el que importa realment. En aquest dos medis l’usuari pot guardar l’anonimat i això fa que  digui coses i utilitzi construccions que no faria servir si no  tingués aquest anonimat.
Els móns virtuals, com per exemple MOOs i MUDs)
El World Wide Web: totes les 1000 primeres llengües catalogades en un “etnòleg online” han tingut presència al World Wide Web.

Tots ells es porten a terme en diferentes llengües, però la llengua que reina a Internet és l’anglès.  L’autor es pregunta si Internet representa un perill pel llenguatge i la diversitat de llengües per constatar que “ cada vez  se hace más evidente que estas conclusiones estaban equivocadas. Las estimaciones para otras lenguas distintas del inglés demuestran que su número ha crecido paulatinamente”




He trobat aquesta pàgina on hi ha la llista dels acrònims en anglès  més utilitzats a Internet.

dimarts, 14 de maig del 2013

Introducció

La vida és un viatge i viatjant anem fent camí. Pels camins de la UOC he arribat fins a les escriptures hipertextuals, on he comprovat que la idea de "no linealitat" li és una mica estrangera a una emigrant digital com jo. Si la creació d'un blog no hagués sigut obligatori per aprovar l'assignatura no crec pas que mai n'hagués fet un. Però ara ja està fet (bé, justet començat) i, qui sap, potser els meus camins seran, d'ara en endavant, cada vegada més virtuals i jo, que sóc de terra endins, m'acabaré convertint en una  experta en navegació!